Plou com ho feia ahir
plou, com sempre, sobre humit
ja no queda el dret d'escollir

plou de nou aquest matí
plou i tot sembla tranquil
potser farà fred aquesta nit

tan sols queda el plor
dels rostres espantats
enmig dels castells de brossa fumejant
i els ulls tristos
mirant al cel desesperats
i un farcell de vestits bruts
tacats per la sang

un paisatge desolat
és tot el que n'ha quedat
ombres que no poden caminar

lluny de ser com era ahir
res queda per destruir
a qui li importa el que passi aquí?

tot el que era seu
ja son pilots de records
i els carrers ja són muntanyes de ciutat
i la ràbia és l'escuma
que té el seu únic mar
en um món inexplicable
igual que les seves morts

mira què han fet
i perquè en nom de la llibertat
digues-me qui ho ha fet
digues-me qui, en nom de la llibertat

avingudes sense flors,
cementitris sense noms,
som un crit d'alerta a un mal son

tot plegat és una farsa
que té el color de la mort
com el túnel llarg on passaràs la nit
esperant que arribi l'alba
sents el silenci del llop
i et preguntes si hi haurà
llàgrimes per tu

digues-me qui pot parlar
digues-me qui pot matar
digues-me qui, en nom de la llibertat