Volíem que allò
fos per sempre,
volíem que fos diferent;
agafats al mig de la Rambla
veient com passa la gent.

Passant fulls al calendari
ens vam donar els millors anys;
em semblava que eren
quatre dies,
com passa a tots els amants.

Però cada cop una nit trista,
la lluna deixa de brillar.
Tard o d´hora l´amor s´acaba,
un dia o altre tot se´n va.
Tard o d´hora el foc s´apaga
i tot queda fumejant.

Ara toco de peus a terra,
ara tot és diferent.
Tu ja saps que els anys tot ho curen,
però ho dibuixen a la pell.

De cop sento que algú em crida,
és millor que ho deixi estar.
Però mail oblidaré el seu somriure,
quan em veia arribar.