En un lloc a prop del cel
viu la Noia de les Neus.
Dins els seus dos pits de gel
riu la força d'aquells seus.
La tempesta de la vida,
la calma tensa de la mort.
Ella viu i deixa viure:
ella és neu a prop del cel.

La mirada del seu fred
vol trencar la teva set,
vol vestir-te tot de neu,
vol que dormis dins dins seu.
Aventura't! Gosa!
Has de ser el seu amant.
Ella tria i remena
i ha triat la teva pell.

Pots ficar-te al llit amb ella.
Pots ficar-t'hi, perquè t'ha tocat ser Déu.
Sí, t'ha tocat, ara ets diví,
pots beure l'Aigua Pura del Jardí.

Però has trencat el seu alè,
has obert la seva pell,
però és que has cremat el seu amor,
has embrutat el seu destí.
I ara plora i es desglaça
la bella Dama de les Neus,
ja no és verge ja no és pura
ara és púrria a dalt del cel.

Torna a casa amb la teva dona,
tingues tres fills i no els expliquis mai
que tu també has matat,
que has saquejat i que has violat
que s'ha acabat per tu l'Aigua del Jardí.