Un vell somni m'ha deixat a les portes de ciutat.
Dono voltes per muralles, el sol crema I jo tinc fred.
El meu somni és la princesa I una vida al seu costat.
Jo somio però no puc obrir les portes de ciutat
Un diable en té les claus.
L'invocaré I em vendré

El diable m'ha donat les claus de les portes I una cançó.
La cançó és per la princesa, conjur d'amor, m'ha d'estimar.
Un cop dins de la ciutat veig la torre on s'està.
Treu el cap per la finestra I em penjo dels seus ulls
Ella té rínxols als cabells,
I en una galta una lluna.

Li he fet sentir la cançó I a l'ermita he entrat.
L'antic ciri s'ha banyat a les aigües del seu llac.
Si pogués jo li diria que el diable em té per ell.
Que jo sóc una mentida però que el meu cor és sincer
Aviat veurà la falsedat,
Em deixarà I la perdré

He quedat amb el diable vull desfer el maleït tracte.
Sé que ella m'estimaria tal com sóc I sense enganys.
El diable m'ha negat deixar-me ser de veritat.
I ara espero la bondat de la princesa de ciutat.
No vull morir lluny del seu costat.
Volaré fins la torre de ciutat.