Torne a casa i per la finestra
veig el món que vaig estimar,
i els paisatges de la tempesta
boscos cremats arran del mar.
A Perpinyà, cap a València,
perseguint l’última llum,
la meua terra comença
i es dibuixa dins els ulls.

Tornem a casa!(x8)

I en la freqüència del meu cor,
bategant sense parar,
la cançó d’una revolta
que no podran aturar!
I als altaveus dels nostres cors
ressonant sense parar,
la cançó d'una revolta
que ja no es pot aturar!

Torne a casa i per la finestra
veig la terra on em vaig criar,
transvasaments de la tristesa
l’oblit d’alta velocitat.
Per Alacant, cap a València,
perseguint l’última llum,
la meua terra comença
i es dibuixa dins els ulls.

Tornem a casa! [x8]

I en la freqüència del meu cor
ressonant sense parar,
la cançó d’una revolta
que no podran aturar!
I als altaveus dels nostres cors
ressonant sense parar,
la cançó de la revolta
que ja no es pot aturar!