Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar canta als estels
versos robats del teu somriure

Devant de mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard
i seguint el fars dels horitzons
vas navegar perdut
perseguint el teu rumb
vas navegar perdut...

Una nit més t'he navegat
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d'amor en versos lliures

A la vall blanca em vas deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
persequint el teu rumb
vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantats junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent..