Ja no em plau
e pena no en pas
per aquell amat
qui tant dolor
son favor costava.

Jorn e nit en vetla
s’omplien de sospirs
i encara el nom de déu
no havia eixit.
La rahó no es cor
ni carn ni amor.

Sia ab valentia,
sia sens paor ni dolentia.
Jo no vos am
e menys ésser puc aimia.
Ben ingrata seria.
ensems desplaer e deler nia.