Al matí esclate en rialles perquè passes tu volant
com ocell però sense ales

I quan de l'horitzó em portes planejant els gira-sols:
groc, blanc, pètals, pipes, fulles...

Besaria jo els teus llavis,
però no puc, ets vent del món.


A la nit, on alts els astres són al negre mil punts blancs,
titilles bolcat en flames.

I si passes i jo et mire, i tu em mires brilles fort,
jo sé ben cert que t'estime.

I besaria jo els teus llavis,
però no puc, ets estel, jo no.