Corres, canvies,
vius per creure en un món
tan vulgar, tan irreal,
tan ple d'obligacions que et porten,
t'obliguen, et fan tornar un xic més gris

M'aturo, escolto,
fa temps que no em paro
a pensar, a imaginar, a recordar
que abans somreia i creia
en una vida més platònica

Intento tornar a començar
avui és el moment...

Una hora i una altra
una vida que avança
el cel és més clar avui
sento com reneixo

Sembla que l'albada
m'inunda de pensaments
filtra la realitat
i em fa viure més intensament

Porto el meu nom
en nombres que controlen
moviments, relacions,
tot el que les persones
puguin fer, o bé pensar
tot el que es pugui controlar