Es sol se pon
i en es seu costat: ombra.
Un home que viu
dins sa rutina de sa vida.

Ales de soletat,
víctima ple buidor
amb por de donar sa passa definitiva.

Uo, uo, uo, ja fa més de mig any
que viu amb es cor trencat no!
uo, uo, uo, se mor per una paraula carinyosa,
una carícia, petit cor trencat!

Infantesa cardosa, d'espines i fer nosa,
no gosa demanar més contes
de princeses ni gegants,
a son pare ni somiant!

Dir un "sí, jo vull" agenollat damunt s'altar.
Una promesa insegura
trontollant pels camins de sa veritat.
Aquí no són afins s'amor i sa responsabilitat.

Desconcertat mira a son pare,
imbuït per sa tragaperres,
i enterra es sou d'una famili,
i en terra ses colilles.

Perilles Joan, pobre Joan,
quan se faran grans els grans!

Dir un "sí, jo vull" agenollat damunt s'altar.
una promesa insegura
trontollant pels camins de sa veritat.
Aquí no són afins s'amor i sa responsabilitat.

I en el seu mirar pots notar
com sa vida se li'n va.
Altra història d'amor
amb un gelat final,
i qui ho està pagant és es pobre Joan, petit Joan,
perquè creu que son pare no l'estima tant...