Agost entrat.
Quaranta graus a l'ombra,
l'asfalt es desfà.
Borrosa en l'horitzó
se'n va tota plorant.
Tot s'ha trencat.
Un altre tren passa de llarg
i espero.

Potser no s'ha acabat.
Ara confio
que tot s'arreglarà.
Tornarà a ser com abans.
No vull tornar a plorar.
Hem de recórrer a l'harmonia
que regnava entre nosaltres.

Miro el sol
i penso en les paraules
que vas dir-me aquell instant.
Quan la llum de l'alba se n'anava
en eclipsi dins la meva ment.

Quan recordo la remor del mar
d'aquell quinze d'agost,
jugavem a la sorra.
Hi penso i sento...

que tot s'arreglarà.
Tornarà a ser com abans.
No vull tornar a plorar.
Hem de recórrer a l'harmonia
que regnava entre nosaltres.

Miro el sol
i penso en les paraules
que vas dir-me aquell instant.
Quan la llum de l'alba se n'anava
en eclipsi dins la meva ment.